Scriz su Tumièç
RIMIS SU TUMIÈÇ
Indice
1. Tumièç e lis sôs monz
2. 1998 - A Tumièç
3. Plazze Grande di Tumièç
4. Lusignute di Mariane
5. Incontro tra i siôrs e puars
6. La barache dai ucei
7. I puartis di Tumièç
8. Versione scaricabile
1
TUMIÈÇ E LIS SÔS MONZ
Da che Bût e Tajamènt a si cjatin e a van a stâze
a è la plane di Tumièç cu lis monz che ai fasin suâze.
Al è il Feste cul so fuàrt che al ven su a soreli jevât
e il plui alt San Simeòn al è sùbit lì tacât.
Di une bande a jàn il lâc che a ju spiêle che a ju mire
il Tajamènt a tor a ur gire che al mâr al ponte al tire.
La cjadene dal Faèit a finìs in tal Piciàt
ancje jei a jà un pît tal lâc a si sa chel al è un fat.
Al continue il lunc Botài che a si tache tal Plombàde
il massìz dal ros Verzègnis a è une mont ben ben stacade.
A si viodin di lontàn i cretòns sul Tajamènt
il Tinìsa al pâr plui dongje un gjgant un monumènt.
Il biel bec dal Cuel Gjentîl a si viôt a drete man
lui al domine la mont dal Lumiei fin al Deàn.
Sore Cjànive al è il Dobis che al no l’è l’ultim dal cjàr
dopo al ven il Diverdalce il Duròn e il Pic di Cuàr.
Plui indevànt dilà da Bût al è il Cuc il Val Medàn
e il Tersàdie che a si slùngje daûr Strabût e San Floreàn.
A è restade la Mariane che a si alze biele drete
di Tumièç a è une bielezze cussì a plomp cul dint e la crete.
2
1998 - A TUMIÈÇ
O Tumièç, come centro tu seis nassût,
par fâ incontrâ la int da Cjargne e dal Friûl
propit achì sot Mariane e Strabût.
Cussi a ti an volût i patriarcjis, i dogjis di Vignesie
e i imperators todescs, francesi e ancjmò
todescs e amcje i res e la republiche d’Italie.
Par tancj agns tu as fat ben il to dovei,
fasint di centro par ducj i Cjargnei,
tu as vût cussì une tô degne identitât.
Tu as vût cussì une tô cjacarade nete,
né sierade ne slavrade, cun tun zeta
stuzzichin che a la fâs precise e sclete.
In chest secul tecnologjc, tant tu seis cressût
cun cjasis e fabrichis tra il Tajament e la Bût
e tante int gnove a è vegnude di ogni lûc.
Cres pur Tumièç, al pas da civiltât,
ma atent a no pierdi la tô miôr identitât,
propit cumò che tu seis diventât zitât.
3
PLAZZE GRANDE DI TUMIÈÇ
Plazze Grande, plazze Grande
tantis rôbis tu as viodût
storie pizzule o pur grande
tante int cun te a jà vivût.
Cun pôs puartis, elegante
e scuadrade ben benòn
viers il domo tu ti vierzis
ch’a ti slargje chel cjantòn.
E cussì, i biei palàz
che i timps a ti an portât
ti incornisin degnamenti
cul to domo il blanc sagrât.
E lì sore, la Picote
jù frondose cui siei vertz
tu da Cjargne une belezze
tu la plazze di Tumièç.
4
LUSIGNUTE DI MARIANE
Lusignute insomp Mariane
che cul gnot i tu ti impìis
tu fâs lûs a la Gran’ Mâri
che a vêgle sui siei fìis
e tal gnot cuanc che lis stelis
a tempiestin il cîl seren
tancj ti cirin tra chês bielis
che a brilin cussì ben
e lassù la tô lusute
a si viôt in tai paîs
un pensîr pa Madonute
in Mariane ducj i dîs.
5
TUMIÈÇ – FIESTE DA MADONE DAL CARMINE
Sâgre dal Borgàt
INCONTRO TRA I SIÔRS E I PUARS
Oms e feminis di Cjavrîs
si vestissin di siorez,
chei invece di Plazzute
si vestissin di puarez.
Borghesi e popolàns
a saressin di clamâ,
siôrs e puars a è la diferenze
che di plui a si fâs cjalâ.
Come fradis lôr s’incontrin,
come ch'à vûl la tardizion,
in chel dì ch’a si festegje la Madone
dal Carmine, cu la procession.
Lis cjampanis tal Borgàt a lunc
a sunin il lôr legri campanon,
ducj i borcs a son clamâz
a rinovâ la lôr devozion.
Bandierinis in Plazzute,
golosez, ‘zûcs, mùsiche e fusetis,
gnûfs amôrs e frutis bielis
setin siôris o puaretis.
Sagre plene, siôrs e puars
ducj insieme tal Borgàt,
ma sul pâl da cucagne
a tocje lâ su a gjat.
In che dì a par di jessi
ducj compagns ta chel ‘zuâ
e se propit a no è vere,
cui sa, ch’a no veti di ‘zovâ.
6
TUMIÈÇ “MERCJÂT DAI SANZ” 2001
LA BARACHE DAI UCEI
Sot di cjase tal mercjât
la barache dai ucei
e il borc al è diventât
dut un legri ciu ci.
Une schirie di sgjaibeutis
e ucei di tancj colôrs,
altris sgjaibis cui cunìns
simpri atènz e timorôs.
I cjanùz a son tas covis
inzussîz, sbiros o spaventâz,
tal soreli a son lis vaschis
cui pes ros, neris e misclizzaz.
I uceluz cu lis mossutis
a saltuzzin cibicànt,
i pes ros ta l’aghe a lusin
svelz si movin svirgulànt.
A si ferme une fantate
a cjarezze un cjanùt,
po lu lasse cun languôr
e si volte a dai un cuc.
Incjantâz a son i fruz
che a voressin comprâ dut,
ma che dopo si contentin
di lâ vie cun tun pessut.
Oms e feminis si fermin
alc a cjase a vulin portâ,
alc di vîf e di ninìn
une sorprese al lôr frutìn.
7
I PUARTIS DI TUMIÈÇ
A son pôs i paîs cui puartis seti in Cjargne che in Friûl,
ma Tumièç al à i siei puartis no grandòns ma ben metûz.
Da plazzute a plazze a grande a son puartis di lunc fur,
biei e alz a son chei da plazze che si slungjin in vie Cavour.
Cu lis lôr buteghis viertis a son vècjos son vècjons
tante int sot di lôr a è passade, tante vite tant lavôr.
Sot i arcs dai vècjos puartis son passaz puars e siôrs
e tancj fruts a iu an gjoldûz movinsi libars a tor di lôr.
Lôr ti parin dal soreli che pur a ur dà il lusôr
e un pôc a ti confuartin cuant che propit al è nulôr,
ma s’al plôf o s’al nevê e al pâr dificil di la fûr
tu pos lâ ta l’ostarie a son i puartis li di fûr.
8
scrivi un commento